hi ha certa bellesa en veure guanyar als mateixos de sempre després d'una mala temporada. notar com malgrat el temps que ha passat mantenen la forma i quan s'ho proposen poden noquejar a qualsevol rival que es pose per davant. tornar a treure-li mitja volta d'avantatge al segon cotxe i damunt, pavonar-se traient el dit pel monoplaça. vampire weekend podrien entrar dins d'aquest catàleg de guanyadors genials amb valls per pura "gossera", i "only god was above us" és un cim tan alt en tots els aspectes que fins i tot mirar cap a baix pot fer por. meta-música per totes bandes, tristor burgesa i arreglaments per dedicar-los un llibre sencer. el somriure de qui ho ha guanyat tot i… More
Y lo dice alguien que, hasta Only God Was Above Us, consideraba que Vampire Weekend era una más de las mediocridades de los primeros 2010s.
Menos mal que siempre estoy dispuesto a revisar mis convicciones, porque me hubiese fastidiado mucho encontrarme semejante joya dentro de x años y pensar: como pude ser tan tonto.
Dude I didn’t think this album would get any better for me but it somehow has. This thing is a modern indie rock classic in my eyes and I think it’s growing more and more into my favorite vampire weekend album. There’s so many fresh ideas on this record that gives the band new life and is totally different from anything they’ve done. Some of their weirdest and daring ideas are on here and they pay off in flying colors. Seriously an incredible album.
Favorite tracks: Ice Cream Piano, Classical, Capricorn, Connect, Prep School Gangsters, Gen-X Cops, Mary Boone, Hope