by
plou molt poques vegades a valència, però quan ho fa tinc el privilegi de poder veure el mediterrani obrint l'aixeta. sembla que tot el que tenim al voltant de la costa queda congelat al temps, que el dia pot començar i acabar i realment no ha ocorregut res. però han passat moltíssimes coses, com descobrir aquest treball i no poder soltar-lo de cap manera. un pessimisme conscient, la mirada trista de young, les fotografies que amb tanta estima havíem fet caient d'on les havíem penjat i observar el mar com qui treu el cap a l'abisme.
Comments
Showing 0 commentsYou need to be logged in to comment.